History
Icon-add-to-playlist Icon-download Icon-drawer-up
Share this ... ×
...
By ...
Embed:
Copy
Al·locució radiofònica al poble de Madrid
October 21, 2015 04:02 AM PDT
itunes pic

El combat de Madrid constituirà una de les gestes èpiques de la guerra. La mirada del món es fixarà en lèsforç de la capital de l'Estat per aturar les columnes que, procedents del sud,començaven a penetrar en els ravals de la capital. La marxa del Govern a València, la constitució d'una Junta de Defensa amb la direcció del general Miaja i la implicació de la ciutadania - aplegada per gremis professionals, com la numantina defensa de Barcelona el 1714 -, l'arribada dels primers voluntaris internacionals i l'aturada dels invasors féu que la defensa esdevingués un símbol de la guerra. Companys s'hi acostà, amb veu no només solidària sinó participativa: visità Madrid i participà en els actes de suport dinamitzats pel seu Comissariat de Propaganda. El cartell "Madrileños, Cataluña os ama" encarna aquesta dimensió de solidaritat, col·laboració i germanor en moments difícils per a la legalitat republicana. La vinculació de suport de Companys amb Madrid, a més de l'organització del comitè de suport que facilità queviures, armes, atengué refugiats, organitzà activitats públiques, etc., fou també personal. començà els primers dies dels combats i el present missatge, que trobem conservat amb les escasses pertinences que Companys s'endugué a l'exili, així ho palesa.

Assassinat de Lluís Companys
October 17, 2015 03:05 AM PDT
itunes pic

El 23 de gener del 1939, quan les forces franquistes estaven a punt d'entrar a Barcelona, Companys va haver de fugir amb altres membres del Govern cap al nord del país, passant primer per Olot, després per Darnius i finalment fent cap a Agullana, al mas Perxés, el 30 de gener de 1939. En aquest mas també s'hi instal·laren el lendakari José Antonio Aguirre i altres membres del Govern basc, així com un contingent de mossos d'esquadra dirigit per Frederic Escofet. En aquest mateix municipi, en altres masos i en altres edificis del poble, s'hi acabaren instal·lant, també, el president de la República espanyola, Juan Negrín (a can Bech de Baix), l'Estat Major de l'exèrcit espanyol i l'ambaixada de la URSS. Al mas Perxés hi acabaren coincidint, també, un important nombre de personalitats de la cultura catalana i familiars, que havien estat evacuats de diverses poblacions i que hi arribaren amb un Bibliobús del Departament de Cultura. Entre aquests intel·lectuals hi havia els sabadellencs Armand Obiols, Joan Oliver, Francesc Trabal i Pau Vila. Després d'uns bombardejos fets a la zona per l'aviació franquista, el dia 5 de febrer de 1939 tots aquests refugiats significats dels governs de la República catalana i espanyola van acabar travessant la frontera pel Coll de Lli fins a arribar a Les Illes, ja en terres franceses. Es va exiliar a Perpinyà i després es va traslladar a París per treballar en la representació en l'exili de la Generalitat (Consell Nacional de Catalunya). Va acabar finalment a La Baule-les-Pins (Bretanya), i s'hi va quedar malgrat el perill que corria, en un intent per no perdre el contacte amb el seu fill Lluís “Lluïset” Companys i Micó (1911-1956), que tenia una greu malaltia mental. Aquest fill havia estat fruit del seu primer matrimoni, amb Mercè Micó, de la qual es va divorciar per casar-se amb Carme Ballester, la seva segona i última esposa.

El 13 d'agost de 1940 va ser detingut –juntament amb el seu nebot Francesc Ballester– a La Baule-les-Pins per la Gestapo, per ordre de les autoritats espanyoles amb col·laboració de membres de l'ambaixada espanyola a França. Segons l'historiador Josep Benet, Companys no va ser detingut per la Gestapo sinó per la policia militar alemanya, és a dir, la Wehrmacht. Pedro Urraca Rendueles va ser present a l'operació de detenció del president Lluís Companys a Ar Baol-Skoubleg, a la Bretanya, li féu el primer interrogatori a la presó de la Santé de Paris i el custodià fins a Madrid.

Sigui com sigui, Companys fou portat primer a Madrid, on se li van obrir diligències per "ser el President de la Generalitat, ministre de la República i responsable dels fets realitzats a Catalunya". Després de diversos interrogatoris, el 3 d'octubre va ser traslladat al Castell de Montjuïc a Barcelona per fer-li un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals i, com s'ha demostrat posteriorment, de forma il·legal. En el consell de guerra va comptar amb un advocat defensor militar, en Ramón de Colubí, un jove que, tot i no aconseguir la seva exculpació, va empatitzar amb Companys. L'any 2015 es va descobrir que l'avi de Companys (Ramon Maria de Jover i de Viala) era cosí germà de l'àvia de Colubí (Maria de l'Assumpció de Viala i Masalles). Una relació familiar que probablement ni ells mateixos coneixien.

Va ser afusellat el 15 d'octubre de 1940 a dos quarts de set de la matinada al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. Tenia 58 anys. L'últim que va cridar va ser "Per Catalunya!".

El dia de la mort del president, el 15 d'octubre de 1940, la repressió franquista a Catalunya havia executat 2.760 persones, des de l'entrada de les tropes feixistes a Barcelona el 26 de gener de 1939, en judicis sumaríssims sense cap mena de garanties processals, amb execucions directes o per falses acusacions. Posteriorment, Alemanya i França van demanar perdó per haver col·laborat en la detenció i deportació de Lluís Companys, mentre que la justícia espanyola es nega a declarar nul el seu judici. El juny de 2013 Esquerra Republicana de Catalunya es va querellar a l'Argentina contra l'Estat espanyol per demanar l'anul·lació del judici.

El català de 'Lost'
October 22, 2010 02:33 AM PDT
itunes pic

Nestor Carbonell és l’actor, amb avantpassats catalans, que interpretava Richard Alpert, el personatge eternament jove de Lost. En una entrevista a El món a RAC1 ha confessat que els actors no coneixien els detalls de la trama i ha desvelat que, durant la gravació, rebien els guions segellats per evitar que hi hagués cap filtració.

Richard Alpert, Nestor Carbonell en la realitat, és descendent d’una família catalana, de Barcelona, que va emigrar a Cuba per fer fortuna. Ha destacat que la seva participació havia de ser, inicialment, només per un episodi. Però que, va ser després, quan els guionistes van decidir estirar el personatge fins a convertir-lo en una peça clau de la trama.

Entrevista a Andrew Divoff
May 23, 2010 11:06 AM PDT
itunes pic

Parla català, se sent català i fins i tot havia cantat havaneres a Calella de Palafruguell. Aquest divendres hem conversat amb l’actor nord-americà d’origen veneçolà Andrew Divoff, conegut per interpretar el personatge de Mikhail Bakunin a Lost. “No tinc ni idea com acaba la sèrie”, ha assegurat.

Aquest diumenge s’emet el darrer capítol de Lost. Coincidint amb el final de la sèrie hem parlat amb un dels seus personatges més emblemàtics, Mikhail, un rus solitari que és l’últim membre viu a la la illa de la Iniciativa Dharma. Andrew Divoff ens ha descobert que és un fan de Catalunya, on va viure del 1973 al 1977. L’actor té amics que considera “família” a Vilassar de Mar. El seu amor per la Costa Brava el va portar a treballar de guia turístic.

Divoff és un dels personatges més estranys de Lost, la sèrie americana que acaba aquest diumenge, de matinada. Tot i reconèixer que no segueix la sèrie actualment, diu que manté contacte amb els principals protagonistes, i que no sap com acaba la sèrie. Llàstima! Tot i així té anècdotes molt bones del rodatge a Hawaii.

L’actor té una llarga trajectòria, i ha participat en sèries com El equipo A o McGyver, i en centenars de pel·lícules com Air Force One, La caça de l’octubre roig o Indiana Jones y el reino de la calavera de cristal, o la producció catalana Faust. L’Andrew Divoff ens ha promès visitar-nos si ve a Barcelona.

En una altra vessant, Divoff ha demanat que es difongués la feina de la Fundació Catalana per l’ELA. Podreu trobar més informació a www.elacat.org.

Información obtenida de:
http://rac1.org/elmon/blog/em-sento-catala-fins-i-tot-he-cantat-havaneras-a-calella/#more-35244

Joan Pujol
January 31, 2010 01:17 PM PST
itunes pic

Joan Pujol nace en el barrio del eixample de Barcelona, en el seno de una familia acomodada. Realiza estudios avícolas para dedicarse al comercio de pollos y otra aves. Todo cambia a partir de la Guerra Civil Española. En el año 1936, una vez iniciada la guerra, los anarquistas detienen a los padres de su prometida. Se esconde por un tiempo por miedo a ser detenido pero al final se alista en el ejército republicano. Sin embargo en la Batalla del Ebro cambiará de bando con todo el peligro que ello conlleva (según su propia autobiografía se sentía más cómodo en el lado de los ganadores). Acaba la guerra en el 39 y a partir de aquí comienza su aventura.
Se entera en Madrid del inicio de la Segunda Guerra Mundial y quiere participar en ella de algún modo. De este modo se presenta en la embajada alemana para ofrecerse como espía a pesar de que no sabe nada de alemán aunque su objetivo real es ser espía de los británicos (tampoco sabe inglés). Acto seguido repite la operación pero en la embajada británica ya que quiere trabajar como espía para los aliados. Obviamente es rechazado. Finalmente, tal vez por su insistencia, es requerido por los alemanes en la primavera de 1941 y bajo el nombre en clave de Arabel trabaja para los nazis (en teoría). Se instala en Lisboa y pasa noticias intrascendentes de acontecimientos de Londres y otras ciudades británicas a los alemanes. Finalmente el Servicio de Inteligencia Británico se entera de los movimientos de Arabel y lo contratan como espía británico bajo el nombre en clave de Garbo. Joan Pujol, alias Garbo, se traslada a Londres y empieza a trabajar como doble agente para los ingleses. A medida que se acerca la fecha del desembarco de Normandía, Garbo va proporcionando información a los alemanes sobre los movimientos de los aliados. En el último momento dice a los nazis que el desembarco principal se efectuará en Calais y el secundario en Normandía como maniobra de distracción. Los alemanes creyeron a Arabel y movieron gran cantidad de tropas al paso de Calais (se desviaron unas 12 divisiones Panzer) esperando el grueso de la invasión. De esta forma los aliados ganaron tiempo y el desembarco de Normandía (día D) no fracasó. Garbo ha sido el único agente condecorado por los dos bandos. En 1948, oficialmente, Joan Pujol alias Garbo, muere en Angola. La verdad es que se marchó a Venezuela y rehizo su vida. Vivió casi 40 años sin poder explicar quién era y qué hizo durante la guerra a nadie, ni siquiera a su mujer. Al final se conoció toda su historia.

Joan Prim
January 31, 2010 12:41 PM PST
itunes pic

Joan Prim y Prats nació en 1814 en Reus. Hijo de un notario liberal comienza su carrera militar como miliciano voluntario en la primera guerra carlista. Su ideología política es claramente liberal radical y su carrera militar es meteórica y en unos siete años consigue ser coronel por méritos militares. Una de las características de mediados del siglo XIX en España es que el ejército es el gran instrumento de cambio político (por lo menos así será hasta la Restauración). En esa época se produjeron varios pronunciamientos militares para cambiar el sistema político (ej: Espartero, O'Donnell, Narváez). Es por ello que los partidos políticos no pueden prescindir de los militares (de hecho muchos políticos son militares). Justo al acabar la guerra es elegido diputado por Reus (Tarragona) iniciando su carrera política. Prim pertenece al ala más moderada del progresismo (centrista). En 1843 se levanta en armas contra el general progresista Espartero y bombardea Barcelona (represión de la Jamancia), con el consiguiente desgaste político. Curiosamente un año antes también había sido bombardeada, entonces por Espartero (antológica la frase de Espartero: "a Barcelona hay que bombardearla al menos una vez cada cincuenta años para que sepa quien manda").

Poco después Prim abandona España y marcha a Puerto Rico donde es nombrado Capitán General de la región. Vuelve a España en las siguientes elecciones es nombrado diputado en las cortes. Son famosos sus discursos de esa época defendiendo los intereses sociales y económicos de Catalunya. En 1853 se va a Turquía como observador para participar en la Guerra de Crimea (guerra Ruso-turca). Una nueva revolución en España le hace regresar precipitadamente (bienio progresista de Espartero y O'Donnell). El gobierno de O'Donnell promueve diversas campañas exteriores (Marruecos, México, Indochina) para ganar territorios e influencias que no obtuvieron el resultado esperado. Prim tiene un papel decisivo en la guerra de África (sobretodo en la batalla de Castillejos). Participó en otra campaña en México para cobrar una deuda del gobierno mexicano sin producirse importantes maniobras militares.

En 1868 participa en la 'Gloriosa' o La septembrina llevando al exilio a Isabel II (la política de la monarca era, en la práctica, una dictadura). Después de un tiempo buscando un sustituto de la reina exiliada, se decide por Amadeo de Saboya. Prim, presidente del Gobierno, moriría en un atentado justo el mismo día que llegaba el futuro rey desde Italia. Se sospechó del sector más radical del partido progresista como instigadores del asesinato pero no se hallaron pruebas concluyentes.